Periodista durant set anys i assessor en les Relacions
Públiques més de quaranta, Philippe Boiry fou un dels fundadors de la Fédération
Française des Relations Publiques aíxi com vicepresident de la Confederació
Europea de Relacions Públiques (CERP) qui publicà el llibre Relaciones
Públicas o Estrategia de Confianza amb la finalitat d’exposar i descriure
un model bàsic i mundanal de les R.R.P.P. modernes el postulat del qual es basa
amb Ivy Lee, principalment.
Les Relacions Públiques naixeren com a resposta a una
necessitat social i econòmica en un món que canviava amb una acceleració
sorprenent produint noves situacions, les quals eren desconegudes fins llavors,
i per les quals era necessari trobar unes respostes adients. De la publicity
dels agents de premsa a la revolució de les Public Relations arribant
fins a la seducció de l’opinió demostrant obertament quin és el good-will de
l’empresa són els trets més rellevants del seu origen significatiu separant-se
de la seva mare, la publicitat.
Relacions Públiques, no Publicitat!
Al tenir un
origen translúcid de la Publicitat i al ser nombrades en qualsevol acció
promulguen la se va ambigüitat desconeixent quin és el seu caràcter i la seva
definició com a disciplina social.
Les RRPP,
malgrat utilitzar els mateixos mitjans, les mateixes eines i, inclús, algunes
tècniques per transmetre el seu missatge que la publicitat, dista molt del
contingut intencional, és a dir, de l’objectiu dels seus missatges. Mentre
l’objectiu de la Publicitat és la posada en escena d’un seguit de missatges a fi
de modificar i orientar el comportament del consumidor per augmentar el seu
desig de compra, les Relacions Públiques atenen als diferents públics amb
l’objectiu d’establir relacions de confiança dins de cada grup. Per tant,
mentre una evidencia l’estratègia del desig maquiavèl·lic, les altres
l’estratègia de confiança.
Així,
esdevenen una manera de comportar-se i informar amb la intenció d’establir uns
lligams afectius (i efectius) entre el grup o companyia empresarial i els
públics que la concerneixen.
El futur de
les Relacions Públiques.
El futur de
les Relacions Públiques més prometedor que el de la Publicitat, ja que les
empreses cada vegada utilitzen més una eina de relacions públiques que és més
eficaç en quant a costs i, a vegades, més creïble perquè els missatges
apareixen en el context d’una noticia i s’allunyen dels superlatius
publicitaris. “Per exemple, en EEUU quasi el setanta per cent dels consumidors
donen més importància a la cobertura mediàtica que a la publicitat un cop
decideixen si confien amb les empreses i prenen decisions de compre sobre un bé
o servei” p. 22, Relaciones Públicas, Estrategis y tácticas, Dennis L.
Wilcox i Glen T. Cameron, Edicions Pearson Education, 2006.
Tanmateix el
futur de la professió no està limitat només al seu mercat potencial (i
creixent) sinó també per l’aptitud amb la qual els professionals s’ocupen dels
afers socials i la competència de donar una imatge favorable demostrant que
afavoriran el seu desenvolupament empresarial a curt i llarg termini.
“Relaciones Públicas o Estrategia de
Confianza” ens explica d’una manera molt resumida la seva raó de ser i existir
i les finalitats per les quals existeix. A més de seva definició i
descontaminació d’altres conceptes relacionats intrínsicament amb elles al ser
considerada per molts com una nova publicitat més persuasiva, mostra la
importància en el treball i la complicada relació existent entre els diferents
públics i organismes de l’entorn social i econòmic de la mateix empresa
dotant-les, a més, d’un caràcter ètic a fi d’humanitzar-la.
És a dir, les
Relacions Públiques han de contribuir a avançar el concepte que les empreses
han d’alinear-se amb l’interés públic, mantenir una comunicació oberta i
transparent amb els mitjans de comunicació i destacar la necessitat
d’humanitzar els negocis i dur les seves relacions publiques a l’àmbit dels
treballadors, consumidors i veïns.
I, almenys,
“si no posseeixo l’encant japonés dels cercles de qualitat, si no tinc la
persuasió somrient de les geishes i el mèrit del exotisme, almenys tinc la
modesta virtut d’haver revelat aquest corpus doctrinae, a
domicili, i d’haver-lo concebut” p. 52, Relaciones Públicas o Estrategia de
Confianza, Philippe A. Boiry, Edicions Gestión 2000, 1998.
Joan Marquez Tió
No hay comentarios:
Publicar un comentario