Así habló Zaratustra

“Siempre hay algo de demencia en el amor. Pero siempre hay algo de razón en la demencia.” Nietzsche, Así habló Zaratustra.

Des que vaig fer filosofia a primer de batxillerat em va interessat Nietzche. Abans de llegir res d’ell, el meu prejudici era negatiu ja que com se sap la filosofia Nazi estava inspirada totalment en la filosofia de Nietzche (la raça superior pura, ària, el superhome, etc).

Però quan vaig aprofundir en ell, em va atreure molt la seva manera de pensar, de veure el món. No vull dir que estigui d’acord en tot el que diu, però si que crec que part de raó en moltes coses la tenia.

Aquesta frase del llibre Así habló Zaratustra em va fer pensar una bona estona i llegir-me-la uns quants cops.

L’amor és de bojos, és un sentiment tant fort que ens fa ballar el cap cada cop que ens arriba. Fem coses estúpides, plorem i riem sense parar, ens emocionen tonteries… Per tant entenc a la perfecció aquesta afirmació de “Siempre hay algo de demencia en el amor”, inclús no diria “algo de demencia”, sinó que des del meu punt de vista hi ha una bona part de demència a l’amor.

Però el que em va costar més entendre (fins i tot crec que no ho e acabat d’entendre del tot), és la frase següent “Pero siempre hay algo de razón en la demencia”.  És a dir, dibuixem el següent esquema:

Amor <---------- demencia <-----------Razón

Si parlem de l’amor com un sentiment irracional però amb una dosis de demència, i diem que sempre hi ha alguna part de raó en la demència, podem acabar entenent que en l’amor irracional, la part de raó l’aporta la dosis de demència que se li suma.

Un filòsof busca la veritat, el perquè de les coses, la raó. La publicitat en canvi dóna totes aquestes respostes en funció de la necessitat que pretenguin crear en el públic. Filòsof i publicista són gairebé contraris, però crec un publicista amb un bon filòsof podria formar una interacció molt profitosa per vendre.

Marta Sisó de Lara