35 Films en su mínima expresión

No quiero mostraros una película en concreto, quiero mostraros muchas.

Traigo una de las mejores piezas audiovisuales que he visto en bastante tiempo en lo que se refiera a diseño y a conceptualización de ideas.

Trata sobre 35 películas sintetizadas a su mínima expresión por una idea de la película. 

El equipo que lo ha realizado ha hecho un gran trabajo en la producción y en la fusión de las películas, empalmando algunas formas o colores con las siguientes, siguiendo las líneas geométricas o jugando con diferentes conceptos, como por ejemplo el de la Guerra de la Galaxias con el juego Asteroids (una temática muy similar).


Es curioso ver como a veces, una solo palabra, una sola idea, un solo dibujo o forma,  es capaz de representar algo que tenga un trasfondo muy amplio. Simplemente hay que saber como funciona nuestro cerebro y como partimos de algo minúsculo que vamos ampliando a medida que vamos viendo mas detalles que lo que estamos observando.

Cuando hacemos publicidad, debemos intentar con las mínimas palabras, poder transmitir lo máximo.

Un gran trabajo sin lugar a dudas. 

Algunas películas: Cantando bajo la lluvia, Toy Story, Psicosis, El club de la lucha, Naranja Mecánica, Drácula, Titanic, Pulp Fiction, Terminator, Matrix, El Diablo viste de Prada, Taxi dirver, Apolo 13, etc..

Concepto / Layout: Sarah Biermann, Torsten Strer, Felix Meyer, Pascal Monaco

Animación: Felix Meyer, Pascal Monaco

Sonido: Torsten Strer

 

Link: http://vimeo.com/13340102?hd=1

Diego Andrés López

Las vuvuzelas en el Mundial de Fútbol y cómo jugó JWT

Comentaré una pieza que me gustó por su vinculación con el acto deportivo y con lo que se estaba produciendo en ese acto.

Después del ajetreo del Mundial y de todo lo que comportó, algunas marcas se salieron del camino habitual de las promociones vinculadas a los deportistas, a las selecciones y un largo etcétera, y apostaron por hacer referencia a algunos elementos mas comentados en el mundial.

Es el caso de las vuvuzelas, ese magnífico instrumento que nos a permitió ver un partido como nunca lo habíamos visto, teniendo la sensación te ver el partido rodeado de una colonia de mosquitos (africanos, por supuesto), un sonido algo molesto para la mayoría. 

Me a encantó como JWT consiguió vincular su conocido claim de "tomate un respiro, tomate un Kit Kat", con la imagen de una vuvuzela rota y la imagen de producto, y cómo supieron hacer una comunicación realmente rápida, dado que los hechos se estaban produciendo durante el mundial.

Diego Andrés López

Sónar 2012

La música del Sónar és música electrònica. Aquest gran festival Internacional s’ha fet molt famós el llarg d’aquests últims anys i, per tant, l’anunci havia de transmetre la grandesa d’aquest.

Per començar, vaig tenir clara la relació entre la música electrònica i el color blau amb que es representa l’electricitat.  Per això he utilitzat el blau com a color principal de la imatge.

Però la música electrònica no tan sols recorda a electricitat sinó també a “artificialitat”, que no és un terme negatiu sinó que descriu el fet que està “feta amb artifici” és a dir, elaborada, no és natural. Llavors perquè la imatge parlés per ella sola d’electricitat (l’ús del color blau) i artificialitat vaig posteritzar-la  perquè semblés més sintètica.

Finalment, el punt a destacar de la imatge que ajuda a transmetre el concepte és la cara, amb els ulls tancats i sentint la música, ja que tots aquells que assisteixen al Sónar senten profundament la música que està sonant.

La tipografia em va costar més hores trobar-la. Vaig provar-ne diferents, però el que tenia clar era que havia de ser tot amb majúscules, perquè la “grandesa i potència” del Sónar com a part del concepte que faltava per destacar, ho aconseguien les majúscules.

Decidir-me per la composició final del dinA4 també va ser complicat. No sabia on podia posar tota la lletra necessària, perquè no volia restar-li importància a la imatge, que és el que més força transmet.

Fent proves i proves, em vaig adonar que el millor era posar-ho en concordança amb la composició de la imatge i seguint la direcció de l’element important, els auriculars. El color blanc ajuda a destacar la lletra dins el fons.

L’eslògan “Let’s DJ” pretén fer el joc entre el “let’s play” que es diu molt sovint, i la paraula DJ, així pot convertir-se en una frase que vagi de boca en boca i tothom sapigui que fa referència al Sónar, com el logo de la cara somrient. En quant la gent vegi la cara somrient i escolti “Let’s DJ” sabrà que es tracta del Sónar.

Marta Sisó de Lara

"Relacions Públiques o estratègia de confiança" Philippe A. Boiry

Periodista durant set anys i assessor en les Relacions Públiques més de quaranta, Philippe Boiry fou un dels fundadors de la Fédération Française des Relations Publiques aíxi com vicepresident de la Confederació Europea de Relacions Públiques (CERP) qui publicà el llibre Relaciones Públicas o Estrategia de Confianza amb la finalitat d’exposar i descriure un model bàsic i mundanal de les R.R.P.P. modernes el postulat del qual es basa amb Ivy Lee, principalment.

Les Relacions Públiques naixeren com a resposta a una necessitat social i econòmica en un món que canviava amb una acceleració sorprenent produint noves situacions, les quals eren desconegudes fins llavors, i per les quals era necessari trobar unes respostes adients. De la publicity dels agents de premsa a la revolució de les Public Relations arribant fins a la seducció de l’opinió demostrant obertament quin és el good-will de l’empresa són els trets més rellevants del seu origen significatiu separant-se de la seva mare, la publicitat.

Relacions Públiques, no Publicitat!

Al tenir un origen translúcid de la Publicitat i al ser nombrades en qualsevol acció promulguen la se va ambigüitat desconeixent quin és el seu caràcter i la seva definició com a disciplina social.

Les RRPP, malgrat utilitzar els mateixos mitjans, les mateixes eines i, inclús, algunes tècniques per transmetre el seu missatge que la publicitat, dista molt del contingut intencional, és a dir, de l’objectiu dels seus missatges. Mentre l’objectiu de la Publicitat és la posada en escena d’un seguit de missatges a fi de modificar i orientar el comportament del consumidor per augmentar el seu desig de compra, les Relacions Públiques atenen als diferents públics amb l’objectiu d’establir relacions de confiança dins de cada grup. Per tant, mentre una evidencia l’estratègia del desig maquiavèl·lic, les altres l’estratègia de confiança.

Així, esdevenen una manera de comportar-se i informar amb la intenció d’establir uns lligams afectius (i efectius) entre el grup o companyia empresarial i els públics que la concerneixen.

El futur de les Relacions Públiques.

El futur de les Relacions Públiques més prometedor que el de la Publicitat, ja que les empreses cada vegada utilitzen més una eina de relacions públiques que és més eficaç en quant a costs i, a vegades, més creïble perquè els missatges apareixen en el context d’una noticia i s’allunyen dels superlatius publicitaris. “Per exemple, en EEUU quasi el setanta per cent dels consumidors donen més importància a la cobertura mediàtica que a la publicitat un cop decideixen si confien amb les empreses i prenen decisions de compre sobre un bé o servei” p. 22, Relaciones Públicas, Estrategis y tácticas, Dennis L. Wilcox i Glen T. Cameron, Edicions Pearson Education, 2006.

Tanmateix el futur de la professió no està limitat només al seu mercat potencial (i creixent) sinó també per l’aptitud amb la qual els professionals s’ocupen dels afers socials i la competència de donar una imatge favorable demostrant que afavoriran el seu desenvolupament empresarial a curt i llarg termini.

“Relaciones Públicas o Estrategia de Confianza” ens explica d’una manera molt resumida la seva raó de ser i existir i les finalitats per les quals existeix. A més de seva definició i descontaminació d’altres conceptes relacionats intrínsicament amb elles al ser considerada per molts com una nova publicitat més persuasiva, mostra la importància en el treball i la complicada relació existent entre els diferents públics i organismes de l’entorn social i econòmic de la mateix empresa dotant-les, a més, d’un caràcter ètic a fi d’humanitzar-la.

És a dir, les Relacions Públiques han de contribuir a avançar el concepte que les empreses han d’alinear-se amb l’interés públic, mantenir una comunicació oberta i transparent amb els mitjans de comunicació i destacar la necessitat d’humanitzar els negocis i dur les seves relacions publiques a l’àmbit dels treballadors, consumidors i veïns.

I, almenys, “si no posseeixo l’encant japonés dels cercles de qualitat, si no tinc la persuasió somrient de les geishes i el mèrit del exotisme, almenys tinc la modesta virtut d’haver revelat aquest corpus doctrinae, a domicili, i d’haver-lo concebut” p. 52, Relaciones Públicas o Estrategia de Confianza, Philippe A. Boiry, Edicions Gestión 2000, 1998.

 Joan Marquez Tió

Massimo Dutti

Treballar amb Massimo Dutti implica treballar amb un esperit conceptual comú paral·lelament amb el branding, és a dir, amb els seus valors com a empresa. La noció de la imatge s’ha de basar amb la idea d’elegància imperfecte.

Aquesta idea de finura casual s’aconsegueix a partir d’unes tonalites cromàtiques fredes. Gamma de blaus i grisos per nodrir la imatge d’una bellesa més propera. Alhora, també s’ha treballat la imatge amb un model d’uns 20 – 25 anys, ja que el target en qüestió de la companyia es troba emmarcat entre una edat de 25 i 50 anys amb un estil de vida urbà i cultural pronunciat.

La imatge està treballada acord amb les mides canòniques d'un DIN A 4, ja que està pensat per ser utilitzada com un cartell publicitari i ocupar l'espai d'una pàgina sensera en una revista de moda.

L’eslògan de la campanya és “Dress Man”. Un copy simple i breu, que complementa la força que transmet la imatge i entrallaça perfectament els valors del disseny visual. És fàcil de recordar i descriu allò que busca el target, vestir a l’home. A més, pel que fa el cos de text: “Colors naturals que van amb tot i s’adpaten perfectament al minimalisme  amb un toc de classe. Assegura’t que el teu look perfecte està en el teu armari de primavera estiu. Inverteix en una de les americanes més cómodes de la temporada”.

Trobar un eslogan comú al Brand de la companyia dotant-lo de blanquinositat per a què aflorís el component estètic del qual freturava a priori constituint la idea d’elegància en la imatge.

Joan Marquez Tió 

Recordando la conceptualización

Para todos aquellos que no pudieron asistir a la clase del día 8 de Mayo, ya que tratamos un tema importante y a la vez interesante, os explicaré un poco el tema que tratamos.

LA CONCEPTUALIZACIÓN

Para empezar, una pregunta curiosa: ¿Por qué las empresas de publicidad se llaman agencias?

Este término se asignó por el papel que en sus inicios hacían de intermediarios entre los medios y los clientes. Ahora este papel lo hacen las agencias de medios. Hoy en día las agencias sí que venden lo que “es de ellos”, fabrican su propio material para vender (a diferencia de otras empresas también llamadas agencias como por ejemplo las inmobiliarias).

Además, anteriormente las agencias tenían servicios plenos que ahora se han ido externalizando. Actualmente se dedican a la estrategia y a la creatividad.

¿Hacen anuncios o gestionan marcas?

En teoría la función ideal para una agencia sería gestionar las marcas. Básicamente venden buenas ideas de comunicación y consiguen buen lugar en el mercado en la medida en que aportan buenas ideas a la empresa. Ideas:

1. IDEAS CREATIVAS – en comunicación. Pretenden unir la marca con el target. Conceptos globales con la intención de ser adaptables en cualquier medio.

Esa idea creativa es muy importante que esté fuertemente vinculada con la marca/producto. Aunque existen algunos riesgos como el “talk value”, que la gente hable del anuncio pero no compre el producto.

La idea debe estar al servicio de la estrategia de marketing, apoyada en la investigación, y conocer el producto, mercado, target, medios…

2. De ideas a MENSAJES PERSUASIVOS – aprovechando las características de cada medio. Con un mismo objetivo.

Los mensajes persuasivos sirven para modificar los conocimientos, actitudes y/o comportamientos de los consumidores, aprovechando sinergias. “Cross Media” (en muchos medios). Se debe tener el objetivo de vender el producto hoy, pero construir marca para el futuro.

3. Y de los mensajes persuasivos  al BENEFICIO para las marcas/empresas – marketing mix, partner estratégico, relación duradera/confianza mutua (hay distintas opiniones en cuanto a si es mejor una relación cliente –agencia de confianza y duradera, o ir cambiando de agencia. Ambas posiciones tienen pros y contras).

Pero realmente, ¿qué es el concepto publicitario?

El concepto publicitario es la idea central que será el eje de la campaña en los diferentes medios. Dicho con otras palabras, es la idea publicitaria básica a partir de la cual se desarrollará la campaña. A partir del concepto empieza la elaboración más “tangible” de la campaña.

Producto/Marca ---------------- [concepto publicitario] -----------------Consumidor

Hay muchas formas de expresar una idea, pero el concepto publicitario es imprescindible para encontrar la mejor forma para expresar dicha idea y posteriormente poder desarrollar las siguientes fases de elaboración de una campaña.

Marta Sisó de Lara

Publicitat d'Organitzacions Sense Ànim de Lucre

La raó de ser de les ONG rau en transformar la societat global cap a una població responsable i activa. Tanmateix, una ONG, per sí sola, no pot aconseguir aquest objectiu, sinó que necessita d’altres entitats, normalment externes per a què li duguin a terme tan l’estratègia comunicativa i publicitària.

Un clar exemple seria Amnistia Internacional (AI) que aconsegueix des de fa anys solucionar els seus problemes de comunicació gratuïtament amb campanyes publicitàries impactants, com és el cas. D’aquesta manera, AI busca cridar l’atenció sobre l’abús dels drets humans.

He escollit aquest anunci sobre l’explotació infantil que a primera vista ja desquadra (des del nostre punt de vista interpretatiu europeu). A primera vista, s’observen fàbriques en producció, nens jugant a la vora del riu contaminat, treballant o recollint aigua per a la llar i una munió de diners que recorren el riu.

L’eslògan de la campanya és “We will never let money hide reality from us”, en català, nosaltres no permetrem que els diners ens amaguin la realitat. L’eslògan té una relació intrínseca amb la imatge, atès que es metaforitza la idea que rebutgen grans quantitats de diners per mostrar quina és la cruda realitat d’altres llocs del món on no es respecten els drets humans i no hi ha un mínim nivel de qualitat de vida.

Aquesta idea es veu reforçada amb el cos de text que apareix en un tamany més reduït: “we refuse money from multinational corporations and governments. Our organitzation is supported by donations only” (rebutgem els diners de multinacionals i governs. La nostra organització només accepta donacions).

Per tant, afirmen que no és una organització esbiaixada acord amb aquell qui disposi d’un maletí més voluminós, sinò que es nodreix només de les donacions caritatives.

Així, les ONG’s, a partir de campanyes gràfiques impactants, busquen dirigir-se ab homines per modificar les seves actituds fins arribar a assolir una eficiència cultural. 

Joan Marquez Tió

"Ogilvy va dir..."

“Fairfax Cone opina que <<le gustaría borrar de nuestras vidas la palabra CREATIVIDAD>>. Ed Cox piensa que <<no existen redactores creadores o no creadores; sólo hay buenos y malos escritores de anuncios>>.”  “Confesiones de un publicitario”, David Ogilvy.

Trobo molt interessant que una persona tant important en l’àmbit de la publicitat, o més aviat, la persona considerada com “el pare de la publicitat actual” sigui tan ferm afirmant que no li agrada la paraula CREATIVITAT, ja que no tan sols ho diu amb les seves paraules, sinó que també ho reforça a través d’altres cites de grans personatges com son Fairfax Cone i Ed Cox.

Estem cursant segon del grau en publicitat i relacions públiques, i tot el que fa referència al terme “publicitat” pot ser nombrat igualment, com si en fos un sinònim,  “creativitat”. Ogilvy és tot un exemple a seguir per nosaltres i a més ens en han parlat en gairebé totes les assignatures relacionades amb la part de publicitat. Crec que és precís parlar sobre el fet que no estigui d’acord amb el terme “creativitat” perquè, de la mateixa manera que ens parlen d’aquest personatge rellevant, ens parlen d’aquest terme contínuament. Des del meu punt de vista la paraula “creativitat” sona com quelcom que ja “ve de sèrie” en les persones. No penso que algú que no tingui molta imaginació als deu anys no pugui arribar a ser mai un publicitari. Com en totes les professions, un ha d’aprendre l’ofici, i tenir més o menys imaginació es pot practicar i millorar.

 Jo no em situo en un extrem com fa Ogilvy pensant que no s’hagi d’utilitzar la paraula “creativitat” per a res, però si que crec que li hem donat molta importància i l’hem transformat en un sinònim de publicitat. No tan sols s’ha de ser creatiu per poder arribar a ser un bon publicista, hi ha molts altres factors importants que hi influeixen, com haver llegit molt, o haver viatjat a molts llocs i haver vist moltes coses, haver escrit molt, ser una persona observadora, etc. Ser creatiu no ho és tot. A més, crec que és un terme molt subjectiu, el que per una persona pot ser molt creatiu, per una altra no valdrà res. Per tant, no crec que li haguem de donar tanta importància com per utilitzar-ho com un sinònim de publicitat.

Marta Sisó de Lara

Volkswagen Caddy

Com a amant que sóc dels anuncis de la marca Volkswagen m’agradaria parar atenció en el següent anunci gràfic que van utilitzar per a anunciar la nova furgoneta Volkswagen Caddy:

Copy: Relax while working. 

Cady with complete service repair included.

El poder que té aquesta imatge per cridar l’atenció dels espectadors és increïble, tot i que pugui semblar una situació habitual, observem que es tracta d'un electricista manipulant un endoll tranquil·lament amb un tornavís, mentre d’aquest en comencen a aparèixer guspires, a més, el treballador ho està fent estira’t sobre una catifa, com si no hi hagués cap mena de perill.

Penso que el que vol transmetre en aquest cas Volkswagen està molt ben plasmat en una simple fotografia. “Caddy farà que la teva vida laboral sigui més senzilla sense prendre mal”. Perquè ja n’hi ha prous de perills en la vida laboral com per jugar-te-la amb un mal cotxe. La nova Caddy, tal com apunta el copy, ve amb servei d'avaries complet perquè no t'hagis de preocupar.

La imatge de la furgoneta que s’anuncia apareix en un segon terme, en miniatura ocupant la part inferior esquerra de l’anunci. El concepte que es transmet és el centre d’atenció i no la furgoneta. La furgoneta tan sols és la solució per poder gaudir d’una vida més tranquil·la, però ni el disseny ni els acabats tenen importància en aquest cas.

Carla Molas Esparraguera

Alzeimer

La Asociación para las familias con Alzheimer

No tan sols surten d’Estats Units les bones campanyes de publicitat… Aquí en tenim un exemple.

Aquesta campanya de l’Associació per les famílies contra l’Alzheimer consegueix posar la pell de gallina.

Tot comença amb una noia preguntant a un noi si la reconeix, si es recorda d’ella. El noi li contesta que no, que li sap greu però no sap qui és. Ella li dóna una tarjeta i se’n va. La cara del noi en llegir-la és de sorpresa. La situació es repeteix unes altres vegades i llavors es mostra el que hi posa a la tarjeta: “Así se siente una persona con alzheimer. Ayúdanos a vencerlo”. Seguidament continua fent el mateix amb unes altres persones i s’entén el perquè de la cara de sorpresa.

Per l’àudio i els moviments de la càmera (i el fet que sigui “oculta”) no sembla un anunci en sí, sinó una grabació “casolana” al carrer però al final es mostra el logo de l’Associació. El fet que en un principi no es coneixi el que està succeïnt, capta l’atenció del públic. Es crea la intriga amb el simple fet de no mostrar el que hi diu a la tarjeta. Això provoca que s’enfoqui l’atenció cap a les cares de la gent al llegir el que està escrit.

Quan per fi es pot llegir el missatge s’enten tot el que s’abia observat anteriorment i es fa un repàs mental de les cares de les “víctimes” que apareixen en l’espot. És una molt bona forma de memoritzar la campanya ja que obliga a recordar-la inclús mentre l’estàs veguent.

És un exemple molt bo de com arribar al públic i conscienciar sobre el que pateixen les persones afectades per aquesta malaltia. En altres campanyes s’apel·la a la pena mostrant víctimes de la malatia que, d’alguna manera poden semblar artificials. Amb aquesta campanya el públic, tant el que apareix en l’espot com el qui el veu en pantalla, es sent per un moment com una persona afectada per l’Alzheimer, i no hi ha millor manera de fer-li veure a algú el que pot arribar a patir una persona que posant-se en el seu lloc mateix.

Tan sols dir que és excepcional.

Marta Sisó de Lara

El juego de Cupido

En el jardín de los secretos, enmarcados en un cromatismo otoñal, se escucha la austeridad de la fuente de Eco. En medio de la floresta taciturna, se ensalza un capitolio griego cuyo interior se dibuja la silueta surrealista de una mujer.

Con  su vestimenta poética, propia de una mujer cutness, idolatra a la idea más pura de la belleza empírica. El entallado de su vestido se ajustaba a los patrones morales de aquel entonces, pero la fuerza de su mirada llegaba hacia los límites inimaginables de la mente humana, disparando un tiro hacia el vacío.

De la nada surgió un hombre, de aspecto robusto y fría transparencia, acercándose lentamente al paradero de la joven. En sus manos llevaba un obsequio perfumado para robar la cordura irrompible de cualquier cándida jovenzuela. Era la poción más ligera contra la razón.

Con su mirada de fuerte calado místico, desnudaba sus emociones con su visión impertérrita de ese accesorio caduco propio de una falacia sensitiva. Fingiendo una tímida sonrisa, dejó entrever, con su abstrusa expresión, que jamás saborearía cuál es el poder de la debilidad.

Joan Márquez Tió

Salutaciones reales

Diego Andrés López de Los Montes Escarpados.

 Descendiente de los reyes de los montes de la Creación, y futuro príncipe de Creativalia. Adquirió sus conocimientos en Los Bosques Tenebrosos y consiguió el dominio de la técnica del dibujo y la representación aupado por los mejores maestres de los pueblos al lado de La Colina. El futuro de Creativalia dependerá de sus elenque de soldados Neurolniales y sus poderes místicos, como el de viajar a la Luna.

 Joan Márquez Tió, Príncipe de Protoalia.
Desterrado por un mago oscuro, es el futuro heredero del reino del conocimiento. Es amante de la belleza creativa literaria y estudiante de teología.
Su pueblo sometido bajo unas pautas sociales seberas; busca vencer la guerra mediante el poder de la palabra.




                   Carla Molas Esparraguera, Reina de Gran Creátia.
Dueña de una de las tierras más preciosas que existen, un lugar donde nada termina, sólo empieza, donde todo lo que tu mente llegue a imaginar se puede convertir en realidad. 

Su capacidad imaginativa heredada de una de las familias más prestigiosas de los reinos de Hermés le otorga un talento especial en la creación de nuevas ideas produciendo resultados increíbles a golpe de utilizar su pensamiento lateral para resolver problemas.

                   Marta Sisó de Lara, Reina de Ritmania.

Heredera del poder de la palabra y la locura a su vez. Aun y su sangre Azul, motivada por sus ansias de conocer, estudia una nueva disciplina que está de moda en los Reinos, el “Arte de Persuadir”.

Experta en musicologia de las emociones. Su punto fuerte son los ritmos que motivan a las personas a hacer cosas.

Persigue el objetivo de terminar siendo una experta en la disciplina que está estudiando.